dérabanter

VER — épicène

/deʁabɑ̃te/

Syllabes : de.ʁa.bɑ̃.te Orthocode : dé.ra.ban.ter

Définitions

  1. 1. nautique Défaire les rabans pour pouvoir déployer (une voile).

Étymologie

De raban, avec le préfixe dé-.

Formes fléchies

Forme Phonétique Traits Syllabes Orthocode
dérabanta /deʁabɑ̃ta/ indicatif, passe_simple, 3e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃.ta dé.ra.ban.ta
dérabantai /deʁabɑ̃tɛ/ indicatif, passe_simple, 1e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃.tɛ dé.ra.ban.tai
dérabantaient /deʁabɑ̃tɛ/ indicatif, imparfait, 3e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃.tɛ dé.ra.ban.taie°n°t°
dérabantais /deʁabɑ̃tɛ/ indicatif, imparfait, 1e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃.tɛ dé.ra.ban.tais°
dérabantais /deʁabɑ̃tɛ/ indicatif, imparfait, 2e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃.tɛ dé.ra.ban.tais°
dérabantait /deʁabɑ̃tɛ/ indicatif, imparfait, 3e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃.tɛ dé.ra.ban.tait°
dérabantant /deʁabɑ̃tɑ̃/ participe, present de.ʁa.bɑ̃.tɑ̃ dé.ra.ban.tant°
dérabantas /deʁabɑ̃ta/ indicatif, passe_simple, 2e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃.ta dé.ra.ban.tas°
dérabantasse /deʁabɑ̃tas/ subjonctif, imparfait, 1e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃.tas dé.ra.ban.tasse°
dérabantassent /deʁabɑ̃tas/ subjonctif, imparfait, 3e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃.tas dé.ra.ban.tasse°n°t°
dérabantasses /deʁabɑ̃tas/ subjonctif, imparfait, 2e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃.tas dé.ra.ban.tasse°s°
dérabantassiez /deʁabɑ̃tasje/ subjonctif, imparfait, 2e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃.ta.sje dé.ra.ban.ta.ssiez
dérabantassions /deʁabɑ̃tasjɔ̃/ subjonctif, imparfait, 1e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃.ta.sjɔ̃ dé.ra.ban.ta.ssions°
dérabante /deʁabɑ̃t/ indicatif, present, 1e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃t dé.ra.bante°
dérabante /deʁabɑ̃t/ indicatif, present, 3e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃t dé.ra.bante°
dérabante /deʁabɑ̃t/ imperatif, present, 2e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃t dé.ra.bante°
dérabante /deʁabɑ̃t/ subjonctif, present, 1e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃t dé.ra.bante°
dérabante /deʁabɑ̃t/ subjonctif, present, 3e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃t dé.ra.bante°
dérabantent /deʁabɑ̃t/ indicatif, present, 3e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃t dé.ra.bante°n°t°
dérabantent /deʁabɑ̃t/ subjonctif, present, 3e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃t dé.ra.bante°n°t°
dérabanter /deʁabɑ̃te/ infinitif de.ʁa.bɑ̃.te dé.ra.ban.ter
dérabantera /deʁabɑ̃təʁa/ indicatif, futur, 3e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃.tə.ʁa dé.ra.ban.te.ra
dérabanterai /deʁabɑ̃tʁɛ/ indicatif, futur, 1e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃.tʁɛ dé.ra.ban.te°rai
dérabanteraient /deʁabɑ̃təʁɛ/ conditionnel, present, 3e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃.tə.ʁɛ dé.ra.ban.te.raie°n°t°
dérabanterais /deʁabɑ̃təʁɛ/ conditionnel, present, 1e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃.tə.ʁɛ dé.ra.ban.te.rais°
dérabanterais /deʁabɑ̃təʁɛ/ conditionnel, present, 2e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃.tə.ʁɛ dé.ra.ban.te.rais°
dérabanterait /deʁabɑ̃təʁɛ/ conditionnel, present, 3e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃.tə.ʁɛ dé.ra.ban.te.rait°
dérabanteras /deʁabɑ̃təʁa/ indicatif, futur, 2e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃.tə.ʁa dé.ra.ban.te.ras°
dérabanterez /deʁabɑ̃təʁe/ indicatif, futur, 2e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃.tə.ʁe dé.ra.ban.te.rez
dérabanteriez /deʁabɑ̃təʁje/ conditionnel, present, 2e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃.tə.ʁje dé.ra.ban.te.riez
dérabanterions /deʁabɑ̃təʁjɔ̃/ conditionnel, present, 1e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃.tə.ʁjɔ̃ dé.ra.ban.te.rions°
dérabanterons /deʁabɑ̃təʁɔ̃/ indicatif, futur, 1e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃.tə.ʁɔ̃ dé.ra.ban.te.rons°
dérabanteront /deʁabɑ̃təʁɔ̃/ indicatif, futur, 3e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃.tə.ʁɔ̃ dé.ra.ban.te.ront°
dérabantes /deʁabɑ̃t/ indicatif, present, 2e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃t dé.ra.bante°s°
dérabantes /deʁabɑ̃t/ subjonctif, present, 2e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃t dé.ra.bante°s°
dérabantez /deʁabɑ̃te/ indicatif, present, 2e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃.te dé.ra.ban.tez
dérabantez /deʁabɑ̃te/ imperatif, present, 2e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃.te dé.ra.ban.tez
dérabantiez /deʁabɑ̃tje/ indicatif, imparfait, 2e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃.tje dé.ra.ban.tiez
dérabantiez /deʁabɑ̃tje/ subjonctif, present, 2e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃.tje dé.ra.ban.tiez
dérabantions /deʁabɑ̃tjɔ̃/ indicatif, imparfait, 1e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃.tjɔ̃ dé.ra.ban.tions°
dérabantions /deʁabɑ̃tjɔ̃/ subjonctif, present, 1e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃.tjɔ̃ dé.ra.ban.tions°
dérabantons /deʁabɑ̃tɔ̃/ indicatif, present, 1e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃.tɔ̃ dé.ra.ban.tons°
dérabantons /deʁabɑ̃tɔ̃/ imperatif, present, 1e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃.tɔ̃ dé.ra.ban.tons°
dérabantâmes /deʁabɑ̃tam/ indicatif, passe_simple, 1e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃.tam dé.ra.ban.tâme°s°
dérabantât /deʁabɑ̃ta/ subjonctif, imparfait, 3e pers., singulier de.ʁa.bɑ̃.ta dé.ra.ban.tât°
dérabantâtes /deʁabɑ̃tat/ indicatif, passe_simple, 2e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃.tat dé.ra.ban.tâte°s°
dérabantèrent /deʁabɑ̃tɛʁ/ indicatif, passe_simple, 3e pers., pluriel de.ʁa.bɑ̃.tɛʁ dé.ra.ban.tère°n°t°
dérabanté /deʁabɑ̃te/ participe, passe_simple, singulier, masculin de.ʁa.bɑ̃.te dé.ra.ban.té
dérabantée /deʁabɑ̃te/ participe, passe_simple, singulier, feminin de.ʁa.bɑ̃.te dé.ra.ban.tée°
dérabantées /deʁabɑ̃te/ participe, passe_simple, pluriel, feminin de.ʁa.bɑ̃.te dé.ra.ban.tée°s°
dérabantés /deʁabɑ̃te/ participe, passe_simple, pluriel, masculin de.ʁa.bɑ̃.te dé.ra.ban.tés°