WiKiLeXiK

Conjugaison de encarrer

verbe1er groupeintransitif

Indicatif présent
jeencarre
tuencarres
il, elleencarre
nousencarrons
vousencarrez
ils, ellesencarrent
Indicatif imparfait
jeencarrais
tuencarrais
il, elleencarrait
nousencarrions
vousencarriez
ils, ellesencarraient
Indicatif passé simple
jeencarrai
tuencarras
il, elleencarra
nousencarrâmes
vousencarrâtes
ils, ellesencarrèrent
Indicatif futur
jeencarrerai
tuencarreras
il, elleencarrera
nousencarrerons
vousencarrerez
ils, ellesencarreront
Subjonctif présent
jeencarre
tuencarres
il, elleencarre
nousencarrions
vousencarriez
ils, ellesencarrent
Subjonctif imparfait
jeencarrasse
tuencarrasses
il, elleencarrât
nousencarrassions
vousencarrassiez
ils, ellesencarrassent
Conditionnel présent
jeencarrerais
tuencarrerais
il, elleencarrerait
nousencarrerions
vousencarreriez
ils, ellesencarreraient
Impératif présent
encarre
encarrons
encarrez
Formes non personnelles
présent participeencarrant
infinitifencarrer
passé participe singulier masculinencarré