VER — épicène
/dedyʁsiʁ/
Syllabes : de.dyʁ.siʁ
Orthocode : dé.dur.cir
Définitions
- 1. Faire cesser d’être dur.
Étymologie
De durcir, avec le préfixe dé-.
Antonymes
Formes fléchies
| Forme | Phonétique | Traits | Syllabes | Orthocode |
|---|---|---|---|---|
| dédurci | /dedyʁsi/ | participe, passe_simple, singulier, masculin | de.dyʁ.si | dé.dur.ci |
| dédurcie | /dedyʁsi/ | participe, passe_simple, singulier, feminin | de.dyʁ.si | dé.dur.cie° |
| dédurcies | /dedyʁsi/ | participe, passe_simple, pluriel, feminin | de.dyʁ.si | dé.dur.cie°s° |
| dédurcir | /dedyʁsiʁ/ | infinitif | de.dyʁ.siʁ | dé.dur.cir |
| dédurcira | /dedyʁsiʁa/ | indicatif, futur, 3e pers., singulier | de.dyʁ.si.ʁa | dé.dur.ci.ra |
| dédurcirai | /dedyʁsiʁɛ/ | indicatif, futur, 1e pers., singulier | de.dyʁ.si.ʁɛ | dé.dur.ci.rai |
| dédurciraient | /dedyʁsiʁɛ/ | conditionnel, present, 3e pers., pluriel | de.dyʁ.si.ʁɛ | dé.dur.ci.raie°n°t° |
| dédurcirais | /dedyʁsiʁɛ/ | conditionnel, present, 1e pers., singulier | de.dyʁ.si.ʁɛ | dé.dur.ci.rais° |
| dédurcirais | /dedyʁsiʁɛ/ | conditionnel, present, 2e pers., singulier | de.dyʁ.si.ʁɛ | dé.dur.ci.rais° |
| dédurcirait | /dedyʁsiʁɛ/ | conditionnel, present, 3e pers., singulier | de.dyʁ.si.ʁɛ | dé.dur.ci.rait° |
| dédurciras | /dedyʁsiʁa/ | indicatif, futur, 2e pers., singulier | de.dyʁ.si.ʁa | dé.dur.ci.ras° |
| dédurcirent | /dedyʁsiʁ/ | indicatif, passe_simple, 3e pers., pluriel | de.dyʁ.siʁ | dé.dur.cire°n°t° |
| dédurcirez | /dedyʁsiʁe/ | indicatif, futur, 2e pers., pluriel | de.dyʁ.si.ʁe | dé.dur.ci.rez |
| dédurciriez | /dedyʁsiʁje/ | conditionnel, present, 2e pers., pluriel | de.dyʁ.si.ʁje | dé.dur.ci.riez |
| dédurcirions | /dedyʁsiʁjɔ̃/ | conditionnel, present, 1e pers., pluriel | de.dyʁ.si.ʁjɔ̃ | dé.dur.ci.rions° |
| dédurcirons | /dedyʁsiʁɔ̃/ | indicatif, futur, 1e pers., pluriel | de.dyʁ.si.ʁɔ̃ | dé.dur.ci.rons° |
| dédurciront | /dedyʁsiʁɔ̃/ | indicatif, futur, 3e pers., pluriel | de.dyʁ.si.ʁɔ̃ | dé.dur.ci.ront° |
| dédurcis | /dedyʁsi/ | indicatif, present, 1e pers., singulier | de.dyʁ.si | dé.dur.cis° |
| dédurcis | /dedyʁsi/ | indicatif, present, 2e pers., singulier | de.dyʁ.si | dé.dur.cis° |
| dédurcis | /dedyʁsi/ | indicatif, passe_simple, 1e pers., singulier | de.dyʁ.si | dé.dur.cis° |
| dédurcis | /dedyʁsi/ | indicatif, passe_simple, 2e pers., singulier | de.dyʁ.si | dé.dur.cis° |
| dédurcis | /dedyʁsi/ | imperatif, present, 2e pers., singulier | de.dyʁ.si | dé.dur.cis° |
| dédurcis | /dedyʁsi/ | participe, passe_simple, pluriel, masculin | de.dyʁ.si | dé.dur.cis° |
| dédurcissaient | /dedyʁsisɛ/ | indicatif, imparfait, 3e pers., pluriel | de.dyʁ.si.sɛ | dé.dur.ci.ssaie°n°t° |
| dédurcissais | /dedyʁsisɛ/ | indicatif, imparfait, 1e pers., singulier | de.dyʁ.si.sɛ | dé.dur.ci.ssais° |
| dédurcissais | /dedyʁsisɛ/ | indicatif, imparfait, 2e pers., singulier | de.dyʁ.si.sɛ | dé.dur.ci.ssais° |
| dédurcissait | /dedyʁsisɛ/ | indicatif, imparfait, 3e pers., singulier | de.dyʁ.si.sɛ | dé.dur.ci.ssait° |
| dédurcissant | /dedyʁsisɑ̃/ | participe, present | de.dyʁ.si.sɑ̃ | dé.dur.ci.ssant° |
| dédurcisse | /dedyʁsis/ | subjonctif, imparfait, 1e pers., singulier | de.dyʁ.sis | dé.dur.cisse° |
| dédurcisse | /dedyʁsis/ | subjonctif, present, 1e pers., singulier | de.dyʁ.sis | dé.dur.cisse° |
| dédurcisse | /dedyʁsis/ | subjonctif, present, 3e pers., singulier | de.dyʁ.sis | dé.dur.cisse° |
| dédurcissent | /dedyʁsis/ | indicatif, present, 3e pers., pluriel | de.dyʁ.sis | dé.dur.cisse°n°t° |
| dédurcissent | /dedyʁsis/ | subjonctif, imparfait, 3e pers., pluriel | de.dyʁ.sis | dé.dur.cisse°n°t° |
| dédurcissent | /dedyʁsis/ | subjonctif, present, 3e pers., pluriel | de.dyʁ.sis | dé.dur.cisse°n°t° |
| dédurcisses | /dedyʁsis/ | subjonctif, imparfait, 2e pers., singulier | de.dyʁ.sis | dé.dur.cisse°s° |
| dédurcisses | /dedyʁsis/ | subjonctif, present, 2e pers., singulier | de.dyʁ.sis | dé.dur.cisse°s° |
| dédurcissez | /dedyʁsise/ | indicatif, present, 2e pers., pluriel | de.dyʁ.si.se | dé.dur.ci.ssez |
| dédurcissez | /dedyʁsise/ | imperatif, present, 2e pers., pluriel | de.dyʁ.si.se | dé.dur.ci.ssez |
| dédurcissiez | /dedyʁsisje/ | indicatif, imparfait, 2e pers., pluriel | de.dyʁ.si.sje | dé.dur.ci.ssiez |
| dédurcissiez | /dedyʁsisje/ | subjonctif, imparfait, 2e pers., pluriel | de.dyʁ.si.sje | dé.dur.ci.ssiez |
| dédurcissiez | /dedyʁsisje/ | subjonctif, present, 2e pers., pluriel | de.dyʁ.si.sje | dé.dur.ci.ssiez |
| dédurcissions | /dedyʁsisjɔ̃/ | indicatif, imparfait, 1e pers., pluriel | de.dyʁ.si.sjɔ̃ | dé.dur.ci.ssions° |
| dédurcissions | /dedyʁsisjɔ̃/ | subjonctif, imparfait, 1e pers., pluriel | de.dyʁ.si.sjɔ̃ | dé.dur.ci.ssions° |
| dédurcissions | /dedyʁsisjɔ̃/ | subjonctif, present, 1e pers., pluriel | de.dyʁ.si.sjɔ̃ | dé.dur.ci.ssions° |
| dédurcissons | /dedyʁsisɔ̃/ | indicatif, present, 1e pers., pluriel | de.dyʁ.si.sɔ̃ | dé.dur.ci.ssons° |
| dédurcissons | /dedyʁsisɔ̃/ | imperatif, present, 1e pers., pluriel | de.dyʁ.si.sɔ̃ | dé.dur.ci.ssons° |
| dédurcit | /dedyʁsi/ | indicatif, present, 3e pers., singulier | de.dyʁ.si | dé.dur.cit° |
| dédurcit | /dedyʁsi/ | indicatif, passe_simple, 3e pers., singulier | de.dyʁ.si | dé.dur.cit° |
| dédurcîmes | /dedyʁsim/ | indicatif, passe_simple, 1e pers., pluriel | de.dyʁ.sim | dé.dur.cîme°s° |
| dédurcît | /dedyʁsi/ | subjonctif, imparfait, 3e pers., singulier | de.dyʁ.si | dé.dur.cît° |
| dédurcîtes | /dedyʁsit/ | indicatif, passe_simple, 2e pers., pluriel | de.dyʁ.sit | dé.dur.cîte°s° |