VER — épicène
/djakonize/
Syllabes : dja.ko.ni.ze
Orthocode : dia.co.ni.ser
Définitions
- 1. Conférer le diaconat.
Étymologie
Du latin diaconus (« diacre ») et -iser.
Mots apparentés
Formes fléchies
| Forme | Phonétique | Traits | Syllabes | Orthocode |
|---|---|---|---|---|
| diaconisa | /djakoniza/ | indicatif, passe_simple, 3e pers., singulier | dja.ko.ni.za | dia.co.ni.sa |
| diaconisai | /djakonizɛ/ | indicatif, passe_simple, 1e pers., singulier | dja.ko.ni.zɛ | dia.co.ni.sai |
| diaconisaient | /djakonizɛ/ | indicatif, imparfait, 3e pers., pluriel | dja.ko.ni.zɛ | dia.co.ni.saie°n°t° |
| diaconisais | /djakonizɛ/ | indicatif, imparfait, 1e pers., singulier | dja.ko.ni.zɛ | dia.co.ni.sais° |
| diaconisais | /djakonizɛ/ | indicatif, imparfait, 2e pers., singulier | dja.ko.ni.zɛ | dia.co.ni.sais° |
| diaconisait | /djakonizɛ/ | indicatif, imparfait, 3e pers., singulier | dja.ko.ni.zɛ | dia.co.ni.sait° |
| diaconisant | /djakonizɑ̃/ | participe, present | dja.ko.ni.zɑ̃ | dia.co.ni.sant° |
| diaconisas | /djakoniza/ | indicatif, passe_simple, 2e pers., singulier | dja.ko.ni.za | dia.co.ni.sas° |
| diaconisasse | /djakonizas/ | subjonctif, imparfait, 1e pers., singulier | dja.ko.ni.zas | dia.co.ni.sasse° |
| diaconisassent | /djakonizas/ | subjonctif, imparfait, 3e pers., pluriel | dja.ko.ni.zas | dia.co.ni.sasse°n°t° |
| diaconisasses | /djakonizas/ | subjonctif, imparfait, 2e pers., singulier | dja.ko.ni.zas | dia.co.ni.sasse°s° |
| diaconisassiez | /djakonizasje/ | subjonctif, imparfait, 2e pers., pluriel | dja.ko.ni.za.sje | dia.co.ni.sa.ssiez |
| diaconisassions | /djakonizasjɔ̃/ | subjonctif, imparfait, 1e pers., pluriel | dja.ko.ni.za.sjɔ̃ | dia.co.ni.sa.ssions° |
| diaconise | /djakoniz/ | indicatif, present, 1e pers., singulier | dja.ko.niz | dia.co.nise° |
| diaconise | /djakoniz/ | indicatif, present, 3e pers., singulier | dja.ko.niz | dia.co.nise° |
| diaconise | /djakoniz/ | imperatif, present, 2e pers., singulier | dja.ko.niz | dia.co.nise° |
| diaconise | /djakoniz/ | subjonctif, present, 1e pers., singulier | dja.ko.niz | dia.co.nise° |
| diaconise | /djakoniz/ | subjonctif, present, 3e pers., singulier | dja.ko.niz | dia.co.nise° |
| diaconisent | /djakoniz/ | indicatif, present, 3e pers., pluriel | dja.ko.niz | dia.co.nise°n°t° |
| diaconisent | /djakoniz/ | subjonctif, present, 3e pers., pluriel | dja.ko.niz | dia.co.nise°n°t° |
| diaconiser | /djakonize/ | infinitif | dja.ko.ni.ze | dia.co.ni.ser |
| diaconisera | /djakonizəʁa/ | indicatif, futur, 3e pers., singulier | dja.ko.ni.zə.ʁa | dia.co.ni.se.ra |
| diaconiserai | /djakonizəʁɛ/ | indicatif, futur, 1e pers., singulier | dja.ko.ni.zə.ʁɛ | dia.co.ni.se.rai |
| diaconiseraient | /djakonizəʁɛ/ | conditionnel, present, 3e pers., pluriel | dja.ko.ni.zə.ʁɛ | dia.co.ni.se.raie°n°t° |
| diaconiserais | /djakonizəʁɛ/ | conditionnel, present, 1e pers., singulier | dja.ko.ni.zə.ʁɛ | dia.co.ni.se.rais° |
| diaconiserais | /djakonizəʁɛ/ | conditionnel, present, 2e pers., singulier | dja.ko.ni.zə.ʁɛ | dia.co.ni.se.rais° |
| diaconiserait | /djakonizəʁɛ/ | conditionnel, present, 3e pers., singulier | dja.ko.ni.zə.ʁɛ | dia.co.ni.se.rait° |
| diaconiseras | /djakonizəʁa/ | indicatif, futur, 2e pers., singulier | dja.ko.ni.zə.ʁa | dia.co.ni.se.ras° |
| diaconiserez | /djakonizəʁe/ | indicatif, futur, 2e pers., pluriel | dja.ko.ni.zə.ʁe | dia.co.ni.se.rez |
| diaconiseriez | /djakonizəʁje/ | conditionnel, present, 2e pers., pluriel | dja.ko.ni.zə.ʁje | dia.co.ni.se.riez |
| diaconiserions | /djakonizəʁjɔ̃/ | conditionnel, present, 1e pers., pluriel | dja.ko.ni.zə.ʁjɔ̃ | dia.co.ni.se.rions° |
| diaconiserons | /djakonizəʁɔ̃/ | indicatif, futur, 1e pers., pluriel | dja.ko.ni.zə.ʁɔ̃ | dia.co.ni.se.rons° |
| diaconiseront | /djakonizəʁɔ̃/ | indicatif, futur, 3e pers., pluriel | dja.ko.ni.zə.ʁɔ̃ | dia.co.ni.se.ront° |
| diaconises | /djakoniz/ | indicatif, present, 2e pers., singulier | dja.ko.niz | dia.co.nise°s° |
| diaconises | /djakoniz/ | subjonctif, present, 2e pers., singulier | dja.ko.niz | dia.co.nise°s° |
| diaconisez | /djakonize/ | indicatif, present, 2e pers., pluriel | dja.ko.ni.ze | dia.co.ni.sez |
| diaconisez | /djakonize/ | imperatif, present, 2e pers., pluriel | dja.ko.ni.ze | dia.co.ni.sez |
| diaconisiez | /djakonizje/ | indicatif, imparfait, 2e pers., pluriel | dja.ko.ni.zje | dia.co.ni.siez |
| diaconisiez | /djakonizje/ | subjonctif, present, 2e pers., pluriel | dja.ko.ni.zje | dia.co.ni.siez |
| diaconisions | /djakonizjɔ̃/ | indicatif, imparfait, 1e pers., pluriel | dja.ko.ni.zjɔ̃ | dia.co.ni.sions° |
| diaconisions | /djakonizjɔ̃/ | subjonctif, present, 1e pers., pluriel | dja.ko.ni.zjɔ̃ | dia.co.ni.sions° |
| diaconisons | /djakonizɔ̃/ | indicatif, present, 1e pers., pluriel | dja.ko.ni.zɔ̃ | dia.co.ni.sons° |
| diaconisons | /djakonizɔ̃/ | imperatif, present, 1e pers., pluriel | dja.ko.ni.zɔ̃ | dia.co.ni.sons° |
| diaconisâmes | /djakonizam/ | indicatif, passe_simple, 1e pers., pluriel | dja.ko.ni.zam | dia.co.ni.sâme°s° |
| diaconisât | /djakoniza/ | subjonctif, imparfait, 3e pers., singulier | dja.ko.ni.za | dia.co.ni.sât° |
| diaconisâtes | /djakonizat/ | indicatif, passe_simple, 2e pers., pluriel | dja.ko.ni.zat | dia.co.ni.sâte°s° |
| diaconisèrent | /djakonizɛʁ/ | indicatif, passe_simple, 3e pers., pluriel | dja.ko.ni.zɛʁ | dia.co.ni.sère°n°t° |
| diaconisé | /djakonize/ | participe, passe_simple, singulier, masculin | dja.ko.ni.ze | dia.co.ni.sé |
| diaconisée | /djakonize/ | participe, passe_simple, singulier, feminin | dja.ko.ni.ze | dia.co.ni.sée° |
| diaconisées | /djakonize/ | participe, passe_simple, pluriel, feminin | dja.ko.ni.ze | dia.co.ni.sée°s° |
| diaconisés | /djakonize/ | participe, passe_simple, pluriel, masculin | dja.ko.ni.ze | dia.co.ni.sés° |