VER
/tʁɑ̃ntaje/
Syllabes : tʁɑ̃n.ta.je
Orthocode : tran².ta.iller
Définitions
-
1.
Tituber, vaciller.
Quand je l’ai vu trantailler, j’ai compris que quelque chose n’allait pas !
Étymologie
De l’occitan trantalhar de même sens.
Formes fléchies
| Forme | Phonétique | Traits | Syllabes | Orthocode |
|---|---|---|---|---|
| trantailler | /tʁɑ̃ntaje/ | infinitif | tʁɑ̃n.ta.je | tran².ta.iller |