essarmenter

VER — épicène

/ɛsaʁmɑ̃te/

Syllabes : ɛ.saʁ.mɑ̃.te Orthocode : e.ssar.men.ter

Définitions

  1. 1. Ôter les sarments.

Étymologie

Du préfixe es-, et sarment.

Synonymes

Formes fléchies

Forme Phonétique Traits Syllabes Orthocode
essarmenta /ɛsaʁmɑ̃ta/ indicatif, passe_simple, 3e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃.ta e.ssar.men.ta
essarmentai /ɛsaʁmɑ̃tɛ/ indicatif, passe_simple, 1e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃.tɛ e.ssar.men.tai
essarmentaient /ɛsaʁmɑ̃tɛ/ indicatif, imparfait, 3e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃.tɛ e.ssar.men.taie°n°t°
essarmentais /ɛsaʁmɑ̃tɛ/ indicatif, imparfait, 1e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃.tɛ e.ssar.men.tais°
essarmentais /ɛsaʁmɑ̃tɛ/ indicatif, imparfait, 2e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃.tɛ e.ssar.men.tais°
essarmentait /ɛsaʁmɑ̃tɛ/ indicatif, imparfait, 3e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃.tɛ e.ssar.men.tait°
essarmentant /ɛsaʁmɑ̃tɑ̃/ participe, present ɛ.saʁ.mɑ̃.tɑ̃ e.ssar.men.tant°
essarmentas /ɛsaʁmɑ̃ta/ indicatif, passe_simple, 2e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃.ta e.ssar.men.tas°
essarmentasse /ɛsaʁmɑ̃tas/ subjonctif, imparfait, 1e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃.tas e.ssar.men.tasse°
essarmentassent /ɛsaʁmɑ̃tas/ subjonctif, imparfait, 3e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃.tas e.ssar.men.tasse°n°t°
essarmentasses /ɛsaʁmɑ̃tas/ subjonctif, imparfait, 2e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃.tas e.ssar.men.tasse°s°
essarmentassiez /ɛsaʁmɑ̃tasje/ subjonctif, imparfait, 2e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃.ta.sje e.ssar.men.ta.ssiez
essarmentassions /ɛsaʁmɑ̃tasjɔ̃/ subjonctif, imparfait, 1e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃.ta.sjɔ̃ e.ssar.men.ta.ssions°
essarmente /ɛsaʁmɑ̃t/ indicatif, present, 1e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃t e.ssar.mente°
essarmente /ɛsaʁmɑ̃t/ indicatif, present, 3e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃t e.ssar.mente°
essarmente /ɛsaʁmɑ̃t/ imperatif, present, 2e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃t e.ssar.mente°
essarmente /ɛsaʁmɑ̃t/ subjonctif, present, 1e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃t e.ssar.mente°
essarmente /ɛsaʁmɑ̃t/ subjonctif, present, 3e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃t e.ssar.mente°
essarmentent /ɛsaʁmɑ̃t/ indicatif, present, 3e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃t e.ssar.mente°n°t°
essarmentent /ɛsaʁmɑ̃t/ subjonctif, present, 3e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃t e.ssar.mente°n°t°
essarmenter /ɛsaʁmɑ̃te/ infinitif ɛ.saʁ.mɑ̃.te e.ssar.men.ter
essarmentera /ɛsaʁmɑ̃təʁa/ indicatif, futur, 3e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃.tə.ʁa e.ssar.men.te.ra
essarmenterai /ɛsaʁmɑ̃tʁɛ/ indicatif, futur, 1e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃.tʁɛ e.ssar.men.te°rai
essarmenteraient /ɛsaʁmɑ̃təʁɛ/ conditionnel, present, 3e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃.tə.ʁɛ e.ssar.men.te.raie°n°t°
essarmenterais /ɛsaʁmɑ̃təʁɛ/ conditionnel, present, 1e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃.tə.ʁɛ e.ssar.men.te.rais°
essarmenterais /ɛsaʁmɑ̃təʁɛ/ conditionnel, present, 2e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃.tə.ʁɛ e.ssar.men.te.rais°
essarmenterait /ɛsaʁmɑ̃təʁɛ/ conditionnel, present, 3e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃.tə.ʁɛ e.ssar.men.te.rait°
essarmenteras /ɛsaʁmɑ̃təʁa/ indicatif, futur, 2e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃.tə.ʁa e.ssar.men.te.ras°
essarmenterez /ɛsaʁmɑ̃təʁe/ indicatif, futur, 2e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃.tə.ʁe e.ssar.men.te.rez
essarmenteriez /ɛsaʁmɑ̃təʁje/ conditionnel, present, 2e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃.tə.ʁje e.ssar.men.te.riez
essarmenterions /ɛsaʁmɑ̃təʁjɔ̃/ conditionnel, present, 1e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃.tə.ʁjɔ̃ e.ssar.men.te.rions°
essarmenterons /ɛsaʁmɑ̃təʁɔ̃/ indicatif, futur, 1e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃.tə.ʁɔ̃ e.ssar.men.te.rons°
essarmenteront /ɛsaʁmɑ̃təʁɔ̃/ indicatif, futur, 3e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃.tə.ʁɔ̃ e.ssar.men.te.ront°
essarmentes /ɛsaʁmɑ̃t/ indicatif, present, 2e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃t e.ssar.mente°s°
essarmentes /ɛsaʁmɑ̃t/ subjonctif, present, 2e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃t e.ssar.mente°s°
essarmentez /ɛsaʁmɑ̃te/ indicatif, present, 2e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃.te e.ssar.men.tez
essarmentez /ɛsaʁmɑ̃te/ imperatif, present, 2e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃.te e.ssar.men.tez
essarmentiez /ɛsaʁmɑ̃tje/ indicatif, imparfait, 2e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃.tje e.ssar.men.tiez
essarmentiez /ɛsaʁmɑ̃tje/ subjonctif, present, 2e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃.tje e.ssar.men.tiez
essarmentions /ɛsaʁmɑ̃tjɔ̃/ indicatif, imparfait, 1e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃.tjɔ̃ e.ssar.men.tions°
essarmentions /ɛsaʁmɑ̃tjɔ̃/ subjonctif, present, 1e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃.tjɔ̃ e.ssar.men.tions°
essarmentons /ɛsaʁmɑ̃tɔ̃/ indicatif, present, 1e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃.tɔ̃ e.ssar.men.tons°
essarmentons /ɛsaʁmɑ̃tɔ̃/ imperatif, present, 1e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃.tɔ̃ e.ssar.men.tons°
essarmentâmes /ɛsaʁmɑ̃tam/ indicatif, passe_simple, 1e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃.tam e.ssar.men.tâme°s°
essarmentât /ɛsaʁmɑ̃ta/ subjonctif, imparfait, 3e pers., singulier ɛ.saʁ.mɑ̃.ta e.ssar.men.tât°
essarmentâtes /ɛsaʁmɑ̃tat/ indicatif, passe_simple, 2e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃.tat e.ssar.men.tâte°s°
essarmentèrent /ɛsaʁmɑ̃tɛʁ/ indicatif, passe_simple, 3e pers., pluriel ɛ.saʁ.mɑ̃.tɛʁ e.ssar.men.tère°n°t°
essarmenté /ɛsaʁmɑ̃te/ participe, passe_simple, singulier, masculin ɛ.saʁ.mɑ̃.te e.ssar.men.té
essarmentée /ɛsaʁmɑ̃te/ participe, passe_simple, singulier, feminin ɛ.saʁ.mɑ̃.te e.ssar.men.tée°
essarmentées /ɛsaʁmɑ̃te/ participe, passe_simple, pluriel, feminin ɛ.saʁ.mɑ̃.te e.ssar.men.tée°s°
essarmentés /ɛsaʁmɑ̃te/ participe, passe_simple, pluriel, masculin ɛ.saʁ.mɑ̃.te e.ssar.men.tés°