VER — épicène
/dezafame/
Syllabes : de.za.fa.me
Orthocode : dé.sa.ffa.mer
Définitions
- 1. Ôter la faim.
Étymologie
Dérivé de affamer, avec le préfixe dés-.
Dérivés
Formes fléchies
| Forme | Phonétique | Traits | Syllabes | Orthocode |
|---|---|---|---|---|
| désaffama | /dezafama/ | indicatif, passe_simple, 3e pers., singulier | de.za.fa.ma | dé.sa.ffa.ma |
| désaffamai | /dezafamɛ/ | indicatif, passe_simple, 1e pers., singulier | de.za.fa.mɛ | dé.sa.ffa.mai |
| désaffamaient | /dezafamɛ/ | indicatif, imparfait, 3e pers., pluriel | de.za.fa.mɛ | dé.sa.ffa.maie°n°t° |
| désaffamais | /dezafamɛ/ | indicatif, imparfait, 1e pers., singulier | de.za.fa.mɛ | dé.sa.ffa.mais° |
| désaffamais | /dezafamɛ/ | indicatif, imparfait, 2e pers., singulier | de.za.fa.mɛ | dé.sa.ffa.mais° |
| désaffamait | /dezafamɛ/ | indicatif, imparfait, 3e pers., singulier | de.za.fa.mɛ | dé.sa.ffa.mait° |
| désaffamant | /dezafamɑ̃/ | participe, present | de.za.fa.mɑ̃ | dé.sa.ffa.mant° |
| désaffamas | /dezafama/ | indicatif, passe_simple, 2e pers., singulier | de.za.fa.ma | dé.sa.ffa.mas° |
| désaffamasse | /dezafamas/ | subjonctif, imparfait, 1e pers., singulier | de.za.fa.mas | dé.sa.ffa.masse° |
| désaffamassent | /dezafamas/ | subjonctif, imparfait, 3e pers., pluriel | de.za.fa.mas | dé.sa.ffa.masse°n°t° |
| désaffamasses | /dezafamas/ | subjonctif, imparfait, 2e pers., singulier | de.za.fa.mas | dé.sa.ffa.masse°s° |
| désaffamassiez | /dezafamasje/ | subjonctif, imparfait, 2e pers., pluriel | de.za.fa.ma.sje | dé.sa.ffa.ma.ssiez |
| désaffamassions | /dezafamasjɔ̃/ | subjonctif, imparfait, 1e pers., pluriel | de.za.fa.ma.sjɔ̃ | dé.sa.ffa.ma.ssions° |
| désaffame | /dezafam/ | indicatif, present, 1e pers., singulier | de.za.fam | dé.sa.ffame° |
| désaffame | /dezafam/ | indicatif, present, 3e pers., singulier | de.za.fam | dé.sa.ffame° |
| désaffame | /dezafam/ | imperatif, present, 2e pers., singulier | de.za.fam | dé.sa.ffame° |
| désaffame | /dezafam/ | subjonctif, present, 1e pers., singulier | de.za.fam | dé.sa.ffame° |
| désaffame | /dezafam/ | subjonctif, present, 3e pers., singulier | de.za.fam | dé.sa.ffame° |
| désaffament | /dezafam/ | indicatif, present, 3e pers., pluriel | de.za.fam | dé.sa.ffame°n°t° |
| désaffament | /dezafam/ | subjonctif, present, 3e pers., pluriel | de.za.fam | dé.sa.ffame°n°t° |
| désaffamer | /dezafame/ | infinitif | de.za.fa.me | dé.sa.ffa.mer |
| désaffamera | /dezafaməʁa/ | indicatif, futur, 3e pers., singulier | de.za.fa.mə.ʁa | dé.sa.ffa.me.ra |
| désaffamerai | /dezafaməʁɛ/ | indicatif, futur, 1e pers., singulier | de.za.fa.mə.ʁɛ | dé.sa.ffa.me.rai |
| désaffameraient | /dezafaməʁɛ/ | conditionnel, present, 3e pers., pluriel | de.za.fa.mə.ʁɛ | dé.sa.ffa.me.raie°n°t° |
| désaffamerais | /dezafaməʁɛ/ | conditionnel, present, 1e pers., singulier | de.za.fa.mə.ʁɛ | dé.sa.ffa.me.rais° |
| désaffamerais | /dezafaməʁɛ/ | conditionnel, present, 2e pers., singulier | de.za.fa.mə.ʁɛ | dé.sa.ffa.me.rais° |
| désaffamerait | /dezafaməʁɛ/ | conditionnel, present, 3e pers., singulier | de.za.fa.mə.ʁɛ | dé.sa.ffa.me.rait° |
| désaffameras | /dezafaməʁa/ | indicatif, futur, 2e pers., singulier | de.za.fa.mə.ʁa | dé.sa.ffa.me.ras° |
| désaffamerez | /dezafaməʁe/ | indicatif, futur, 2e pers., pluriel | de.za.fa.mə.ʁe | dé.sa.ffa.me.rez |
| désaffameriez | /dezafaməʁje/ | conditionnel, present, 2e pers., pluriel | de.za.fa.mə.ʁje | dé.sa.ffa.me.riez |
| désaffamerions | /dezafaməʁjɔ̃/ | conditionnel, present, 1e pers., pluriel | de.za.fa.mə.ʁjɔ̃ | dé.sa.ffa.me.rions° |
| désaffamerons | /dezafaməʁɔ̃/ | indicatif, futur, 1e pers., pluriel | de.za.fa.mə.ʁɔ̃ | dé.sa.ffa.me.rons° |
| désaffameront | /dezafaməʁɔ̃/ | indicatif, futur, 3e pers., pluriel | de.za.fa.mə.ʁɔ̃ | dé.sa.ffa.me.ront° |
| désaffames | /dezafam/ | indicatif, present, 2e pers., singulier | de.za.fam | dé.sa.ffame°s° |
| désaffames | /dezafam/ | subjonctif, present, 2e pers., singulier | de.za.fam | dé.sa.ffame°s° |
| désaffamez | /dezafame/ | indicatif, present, 2e pers., pluriel | de.za.fa.me | dé.sa.ffa.mez |
| désaffamez | /dezafame/ | imperatif, present, 2e pers., pluriel | de.za.fa.me | dé.sa.ffa.mez |
| désaffamiez | /dezafamje/ | indicatif, imparfait, 2e pers., pluriel | de.za.fa.mje | dé.sa.ffa.miez |
| désaffamiez | /dezafamje/ | subjonctif, present, 2e pers., pluriel | de.za.fa.mje | dé.sa.ffa.miez |
| désaffamions | /dezafamjɔ̃/ | indicatif, imparfait, 1e pers., pluriel | de.za.fa.mjɔ̃ | dé.sa.ffa.mions° |
| désaffamions | /dezafamjɔ̃/ | subjonctif, present, 1e pers., pluriel | de.za.fa.mjɔ̃ | dé.sa.ffa.mions° |
| désaffamons | /dezafamɔ̃/ | indicatif, present, 1e pers., pluriel | de.za.fa.mɔ̃ | dé.sa.ffa.mons° |
| désaffamons | /dezafamɔ̃/ | imperatif, present, 1e pers., pluriel | de.za.fa.mɔ̃ | dé.sa.ffa.mons° |
| désaffamâmes | /dezafamam/ | indicatif, passe_simple, 1e pers., pluriel | de.za.fa.mam | dé.sa.ffa.mâme°s° |
| désaffamât | /dezafama/ | subjonctif, imparfait, 3e pers., singulier | de.za.fa.ma | dé.sa.ffa.mât° |
| désaffamâtes | /dezafamat/ | indicatif, passe_simple, 2e pers., pluriel | de.za.fa.mat | dé.sa.ffa.mâte°s° |
| désaffamèrent | /dezafamɛʁ/ | indicatif, passe_simple, 3e pers., pluriel | de.za.fa.mɛʁ | dé.sa.ffa.mère°n°t° |
| désaffamé | /dezafame/ | participe, passe_simple, singulier, masculin | de.za.fa.me | dé.sa.ffa.mé |
| désaffamée | /dezafame/ | participe, passe_simple, singulier, feminin | de.za.fa.me | dé.sa.ffa.mée° |
| désaffamées | /dezafame/ | participe, passe_simple, pluriel, feminin | de.za.fa.me | dé.sa.ffa.mée°s° |
| désaffamés | /dezafame/ | participe, passe_simple, pluriel, masculin | de.za.fa.me | dé.sa.ffa.més° |