VER — masculin
/dekanize/
Syllabes : de.ka.ni.ze
Orthocode : dé.ca.ni.ser
Définitions
- 1. Remplir les fonctions de doyen.
Étymologie
Du latin decanus, « doyen ».
Mots apparentés
Formes fléchies
| Forme | Phonétique | Traits | Syllabes | Orthocode |
|---|---|---|---|---|
| décanisa | /dekaniza/ | indicatif, passe_simple, 3e pers., singulier | de.ka.ni.za | dé.ca.ni.sa |
| décanisai | /dekanizɛ/ | indicatif, passe_simple, 1e pers., singulier | de.ka.ni.zɛ | dé.ca.ni.sai |
| décanisaient | /dekanizɛ/ | indicatif, imparfait, 3e pers., pluriel | de.ka.ni.zɛ | dé.ca.ni.saie°n°t° |
| décanisais | /dekanizɛ/ | indicatif, imparfait, 1e pers., singulier | de.ka.ni.zɛ | dé.ca.ni.sais° |
| décanisais | /dekanizɛ/ | indicatif, imparfait, 2e pers., singulier | de.ka.ni.zɛ | dé.ca.ni.sais° |
| décanisait | /dekanizɛ/ | indicatif, imparfait, 3e pers., singulier | de.ka.ni.zɛ | dé.ca.ni.sait° |
| décanisant | /dekanizɑ̃/ | participe, present | de.ka.ni.zɑ̃ | dé.ca.ni.sant° |
| décanisas | /dekaniza/ | indicatif, passe_simple, 2e pers., singulier | de.ka.ni.za | dé.ca.ni.sas° |
| décanisasse | /dekanizas/ | subjonctif, imparfait, 1e pers., singulier | de.ka.ni.zas | dé.ca.ni.sasse° |
| décanisassent | /dekanizas/ | subjonctif, imparfait, 3e pers., pluriel | de.ka.ni.zas | dé.ca.ni.sasse°n°t° |
| décanisasses | /dekanizas/ | subjonctif, imparfait, 2e pers., singulier | de.ka.ni.zas | dé.ca.ni.sasse°s° |
| décanisassiez | /dekanizasje/ | subjonctif, imparfait, 2e pers., pluriel | de.ka.ni.za.sje | dé.ca.ni.sa.ssiez |
| décanisassions | /dekanizasjɔ̃/ | subjonctif, imparfait, 1e pers., pluriel | de.ka.ni.za.sjɔ̃ | dé.ca.ni.sa.ssions° |
| décanise | /dekaniz/ | indicatif, present, 1e pers., singulier | de.ka.niz | dé.ca.nise° |
| décanise | /dekaniz/ | indicatif, present, 3e pers., singulier | de.ka.niz | dé.ca.nise° |
| décanise | /dekaniz/ | imperatif, present, 2e pers., singulier | de.ka.niz | dé.ca.nise° |
| décanise | /dekaniz/ | subjonctif, present, 1e pers., singulier | de.ka.niz | dé.ca.nise° |
| décanise | /dekaniz/ | subjonctif, present, 3e pers., singulier | de.ka.niz | dé.ca.nise° |
| décanisent | /dekaniz/ | indicatif, present, 3e pers., pluriel | de.ka.niz | dé.ca.nise°n°t° |
| décanisent | /dekaniz/ | subjonctif, present, 3e pers., pluriel | de.ka.niz | dé.ca.nise°n°t° |
| décaniser | /dekanize/ | infinitif | de.ka.ni.ze | dé.ca.ni.ser |
| décanisera | /dekanizəʁa/ | indicatif, futur, 3e pers., singulier | de.ka.ni.zə.ʁa | dé.ca.ni.se.ra |
| décaniserai | /dekanizəʁɛ/ | indicatif, futur, 1e pers., singulier | de.ka.ni.zə.ʁɛ | dé.ca.ni.se.rai |
| décaniseraient | /dekanizəʁɛ/ | conditionnel, present, 3e pers., pluriel | de.ka.ni.zə.ʁɛ | dé.ca.ni.se.raie°n°t° |
| décaniserais | /dekanizəʁɛ/ | conditionnel, present, 1e pers., singulier | de.ka.ni.zə.ʁɛ | dé.ca.ni.se.rais° |
| décaniserais | /dekanizəʁɛ/ | conditionnel, present, 2e pers., singulier | de.ka.ni.zə.ʁɛ | dé.ca.ni.se.rais° |
| décaniserait | /dekanizəʁɛ/ | conditionnel, present, 3e pers., singulier | de.ka.ni.zə.ʁɛ | dé.ca.ni.se.rait° |
| décaniseras | /dekanizəʁa/ | indicatif, futur, 2e pers., singulier | de.ka.ni.zə.ʁa | dé.ca.ni.se.ras° |
| décaniserez | /dekanizəʁe/ | indicatif, futur, 2e pers., pluriel | de.ka.ni.zə.ʁe | dé.ca.ni.se.rez |
| décaniseriez | /dekanizəʁje/ | conditionnel, present, 2e pers., pluriel | de.ka.ni.zə.ʁje | dé.ca.ni.se.riez |
| décaniserions | /dekanizəʁjɔ̃/ | conditionnel, present, 1e pers., pluriel | de.ka.ni.zə.ʁjɔ̃ | dé.ca.ni.se.rions° |
| décaniserons | /dekanizəʁɔ̃/ | indicatif, futur, 1e pers., pluriel | de.ka.ni.zə.ʁɔ̃ | dé.ca.ni.se.rons° |
| décaniseront | /dekanizəʁɔ̃/ | indicatif, futur, 3e pers., pluriel | de.ka.ni.zə.ʁɔ̃ | dé.ca.ni.se.ront° |
| décanises | /dekaniz/ | indicatif, present, 2e pers., singulier | de.ka.niz | dé.ca.nise°s° |
| décanises | /dekaniz/ | subjonctif, present, 2e pers., singulier | de.ka.niz | dé.ca.nise°s° |
| décanisez | /dekanize/ | indicatif, present, 2e pers., pluriel | de.ka.ni.ze | dé.ca.ni.sez |
| décanisez | /dekanize/ | imperatif, present, 2e pers., pluriel | de.ka.ni.ze | dé.ca.ni.sez |
| décanisiez | /dekanizje/ | indicatif, imparfait, 2e pers., pluriel | de.ka.ni.zje | dé.ca.ni.siez |
| décanisiez | /dekanizje/ | subjonctif, present, 2e pers., pluriel | de.ka.ni.zje | dé.ca.ni.siez |
| décanisions | /dekanizjɔ̃/ | indicatif, imparfait, 1e pers., pluriel | de.ka.ni.zjɔ̃ | dé.ca.ni.sions° |
| décanisions | /dekanizjɔ̃/ | subjonctif, present, 1e pers., pluriel | de.ka.ni.zjɔ̃ | dé.ca.ni.sions° |
| décanisons | /dekanizɔ̃/ | indicatif, present, 1e pers., pluriel | de.ka.ni.zɔ̃ | dé.ca.ni.sons° |
| décanisons | /dekanizɔ̃/ | imperatif, present, 1e pers., pluriel | de.ka.ni.zɔ̃ | dé.ca.ni.sons° |
| décanisâmes | /dekanizam/ | indicatif, passe_simple, 1e pers., pluriel | de.ka.ni.zam | dé.ca.ni.sâme°s° |
| décanisât | /dekaniza/ | subjonctif, imparfait, 3e pers., singulier | de.ka.ni.za | dé.ca.ni.sât° |
| décanisâtes | /dekanizat/ | indicatif, passe_simple, 2e pers., pluriel | de.ka.ni.zat | dé.ca.ni.sâte°s° |
| décanisèrent | /dekanizɛʁ/ | indicatif, passe_simple, 3e pers., pluriel | de.ka.ni.zɛʁ | dé.ca.ni.sère°n°t° |
| décanisé | /dekanize/ | participe, passe_simple, singulier, masculin | de.ka.ni.ze | dé.ca.ni.sé |